Poques hores abans del solstici i que s'extingeixi la primavera, Hilda, Skuld i Rota ens posem a parlar del més gran tabú dels nostres temps: la mort. I ho fem des de múltiples vessants: des del dol i el dolor de la pèrdua, fins a la necromancia passant per com es viu des de diferents cultures i rituals, el suïcidi i la mort assistida, el tractament des de l'humor, el com explicar-ho a infants i la memòria de qui ja no ens acompanya.
Per sort, no ho fem soles, escoltem àudios de col·laboradores de luxe: Júlia de Som provisionals; Carla Antón de la Fundació Paliaclínic; dues organitzacions amb una tasca encomiable en l'acompanyament de la gestió del dol i l'elaboració de les darreres voluntats les primeres, i a persones en els darrers moments les segones; Juan Nicho, també excontrabandista; Raquel i Clàudia de Crisi Cooperativa; Jana Montllor parlant-nos de que l'ha influenciat per realitzar un documental, fet amb laselva.coop, sobre el rècord del seu pare Ovidi; i Hara de l'Associació Esporàdica d'Amics, Amants i Familiars d'Uri Caballero qui, a més, ens fa un regal (llegiu al final i escolteu com poder tenir-lo).
I de nou, amb la visita de Laura de la Biblioteca; Comunitària Anarres que ens proposen lectures estupendes per l'ocasió.
Recuperem com hem recordat i celebrat la marxa de familiars i companys contrabandistes com el Ra o el mencionat Uri, a qui el es tornarà a homenatjar i convocar en l'efemèride de la seva mort el 5 de juliol a Vallharha. Compartim gadgets i esqueles. Comentem la curiosa història de l'assaig La última frase de Camila Cañeque i de Esto no está pasando de Carmen Romero. I llegim fragments d'un article de Ariadna Romans i dels llibres Stoner de John Williams, Mort de Terry Pratchett i Lo que hay de Sara Torres, part de la selecció de Crisi per aquest episodi.
I ho reguem amb sons més que fúnebres: Werenoi, La Cobla Sant Jordi, Trisomie 21, Françoise Hardy, Def con Dos, Roger Pelaez, Arròs, Surfing Sirles, que actuaran al Bone X Iklectik, i de nou acabem amb Doctor Deseo.
Per compensar tanta obscuritat, regalem entrades per la jornada de música experimental del Bone X Iklectik del 29 de juny. Només heu d'escriure a comunicacio@bonexperimental.com dient que sou vallkyries.
i ens congratulem de l'èxit de la campanya per que El Lokal es quedi al Raval i de les activitats que segueixen a Can Carol.
Programa dedicat a la memòria del Curtis 😘
Esperem no haver mort en l'intent
Ens podeu contactar i provocar a https://www.instagram.com/vallkyries_podcast/ o a vallkyriespodcast@gmail.com
Puedes escuchar este podkast en https://www.ivoox.com/vallkyries-la-mort-audios-mp3_rf_130822700_1.html
Moltes gràcies per treure aquest tema tan universal sobre el qual, com dieu, no se’n parla i el portem fatal. I sí, us ha sortit un programa molt potent. No és habitual sentir converses fràgils, tendres i personals com aquestes, ni entre amistats, menys encara a podkasts. Gràcies per la valentia i us desitjo que hagi servit per a païr.
Mireu, fa unes setmanes una persona propera va anar a dormir i no es va despertar. Va ser una sorpresa total. Tot i que ja tenia edat i havia passat per algun ensurt, era plenament autònom, tenia el cap clar, tot i que retirat continuava treballant en l’empresa familiar quan volia perquè tenia temps i li agradava seguir ajudant, conduia la seva furgo i en el que serien les seves darreres converses amb familiars ningú va notar res d’estrany, i possiblement ell tampoc. Per qui se’n va aquesta és una manera de morir que molts vodríem. Per als que es queden és un xoc com els que heu descrit, i sorgeixen tots aquests tabús i contradiccions. No hauria de ser així, per a un fet literalment natural i quotidià.
I molt interessant aquesta iniciativa:
“La mort” i “l’amor” sonen igual per a qui continua amb vida.
Si un altre dia hi voleu tornar, un tema a abordar és com tot aquest tabú sobre la mort de veritat i propera conviu amb la presència de la mort-espectacle banalitzada i abstracta de les obres de ficció (televisió, cinema, literaturs, música…) i també mostrada anònimament fins a la insensibilització pels mitjans informatius (guerres i altres conflictes). És com el sexe (complement necessari de la mort), quan més pervasiu a nivell de mitjans i espectacle, més tabú quan és real i proper.
moltes gràcies per les paraules i molts ànims!!
disculpa que ho he llegit ara. ho comparteixo amb les altres vallkyries 
una abraçada!
1 me gusta