Començo escoltant aquest programa amb neutralitat i mínima curiositat i… acabo amb llagrimots, nostàlgia de temps viscuts i no viscuts, i buscant a Wikipedia i més enllà més informació sobre aquesta persona i cantant. El poder del fado! Quanta bellesa i tristesa.
Ja havia escoltat fado i variants més mestisses i contemporànies, però de rebot, i no sabia res de Mísia. Estava preparat per a bellesa trista però el punt d’inflexió, la gota que em fa vessar la primera llàgrima, és quan me n’adono que l’artista ha mort de càncer fa unes setmanes, pocs dies abans que @MondoLirondo publiqués aquest programa. Que la seva mare era catalana, que va començar com a ballarina de cabaret al Molino (per on vaig passar abans d’ahir després de dècades, camí de la visita a contrabanda ), sentir-la cantant preciosament en portuguès, espanyol i francès, escoltar que s’autodenominava l’anarquista del fado (i no la reina), que se sentia més estimada a l’estranger que al seu país… Més llàgrimetes, i llavors busco què va cantar en català i trobo una versió de La Gavina, una de les meves cançons preferides en català, carregada de records dels meus anys 70 d’infantesa a la Costa Brava, on ja no hi visc i hi sóc aquests dies…
Moltes gràcies per aquest programa, quin sac d’emocions.