En el programa de hui parlarem de les presons a l’Estat Espanyol i entrevistarem a Manuela Ortega Espinosa, veterana militant antifranquista i filla d’una mare empresonada per raons polítiques.
En Tinta d’Anarres recomanarem la novel·la “El beso de la mujer araña” de Manuel Puig.
En Senyores anarquistes mortes us contarem la vida de Pura López Mingorance.
En les efemèrides ens centrarem en juny de 1989 i el Konsejo de Tribus.
Però quedeu-se fins al final perque us portem un acomiadament de temporada molt especial 
La carcel no cura, deshumanitza i emmalalteix a les persones i als animals. I en el cas de la penya humana, si no fora perquè dins de les carcels entre preses es creen xarxes de suport mutu i fora dels murs existeixen col·lectius anticarcelaris, com Traba a València o el tatu circus en moltes parts del territori, que donen suport a les famílies i veu a les castigades, tota persona que passara el mínim temps entre reixes eixiria més pobra, més sola, més trencada i en definitiva més prop de tornar a entrar que de fer una vida fora en llibertat. I per a parlar d’aquest amor, aquesta solidaritat i aquest suport mutu que sorgeix entre preses i que suposa una forma de resistència tant dins com fora de la presó, tenim el plaer de comptar amb Manuela Ortega Espinosa. Manuela és una dona revolucionària per naturalesa, i com diria la nostra Rosella, amb una vida de pel·lícula. Nascuda en un poblet de Jaén en els durs anys de la postguerra, va passar de viure la seua infantesa a càrrec de les seues germanes majors mentre els seus pares estaven empresonats, a tindre dos mares i un muntó de germans i germanes quan aquests van ser posats en llibertat uns anys després. Aquesta història, la seua, Manuela la plasma en un llibre anomenat “Las madres presas” i hui tenim el plaer de tindre-la entre nosaltres i poder-la entrevistar.
Ivoox: 1X08 A terra els murs
Archive: 1X08 A terra els murs